Entre abril i juny, però principalment durant el mes de maig, el cargol és el protagonista d'un bon nombre de celebracions festives populars catalanes que coincideixen amb l'època quan aquest lent i petit mol·lusc relliscós apareix -cada vegada que plou- als camps, horts, marges i jardins.
Els cargols són uns petits mol·luscs que tenen un cos allargat –popularment conegut com a “banya”- relliscós i llenegadís, en un extrem del qual sobresurten quatre antenes primes que, malgrat el que és comú pensar, no tenen una funció visual sino simplement detectora. A diferència dels llimacs, els caragols tenen la particularitat de dur una closca amb forma espiral -també anomenada clova-, a sobre el cos. El caragol és gairebé cec i sord, i es mou arrossegant-se per terra, deixant un rastre característic, a una velocitat extremadament lenta.
Els cargols tenen una vida curta, de cinc a sis anys, i se’n passen la meitat amagats. Durant cinc o sis mesos l’any el cargol s’amaga dins la seva closca per dormir (o hivernar) i només quan comencen les pluges primaverals surt per menjar i reproduir-se, per fer la posta dels ous que donaran els petits cargolets.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada